Àrab II

Competències i Objectius Continguts Metodologia Avaluació Bibliografia

Justificació

L’àrab és la llengua en què es va transmetre el missatge contingut dins l’Alcorà i en la seva codificació clàssica va esdevenir l’instrument d’expressió d’una més que miŀlenària tradició islàmica d’ampli espectre: exegesi, teologia, sufisme, jurisprudència... Llengua simbòlicament sagrada de l’islam i vehicle fins als nostres dies d’una vastíssima producció cultural, els seus continuadors contemporanis (l’àrab literari, modern o estàndard, d’una banda; els dialectes neoàrabs, d’una altra) són l’element vertebrador de l’arabitat, una comunitat que s’identifica, més enllà de les diferències ètniques i religioses, amb aquesta llengua des de Mauritània fins a l’Iran occidental. Un coneixement, ni que sigui rudimentari, de l’àrab (especialment de la seva norma clàssica) resulta del tot aconsellable per a qui vulgui acostar-se al món islàmic des d’una perspectiva espiritual o teològica, i és igualment recomanable per a aquelles persones interessades en temes tan diversos com la història medieval, la literatura comparada o l’actualitat política internacional.

Requisits

Cal haver cursat i superat prèviament l’assignatura Àrab I.

Llengües

Semestre: 2n semestre
Inici: 15-02-2025
Final: 25-06-2025
ECTS: 4
Ver Precios
Professorat:
Llic. Theo Loinaz

Matricular-me

Competències i Objectius

Competències

Transversals
— Consciència de la diversitat lingüística, cultural i religiosa.
— Aptituds analítiques i de recerca en qüestions lingüístiques.
Específiques:
— Nocions fonamentals de la gramàtica de l’àrab clàssic i coneixement pràctic rudimentari d’aquesta llengua.
— Aplicació dels coneixements a una millor comprensió de l’àmbit cultural àrab i, especialment, araboislàmic.

Objectius

— Assolir competència plena en la lectura i l’escriptura de l’alifat (i, de manera opcional i voluntària, també en judeoàrab i garxuni), així com prendre contacte amb la diversitat d’estils caŀligràfics.
— Continuar aprofundint en el sistema gramatical de la llengua àrab: nous paradigmes morfològics (irregularitats morfològiques, conjugació derivada) i introducció d’estructures sintàctiques més complexes.
— Enriquir el vocabulari essencial adquirit a l’assignatura d’Àrab I, sempre amb especial atenció al lèxic propi de les tradicions religioses i als camps semàntics més vinculats a la cultura.

Continguts

L’àrab és la llengua en què es va transmetre el missatge contingut dins l’Alcorà i en la seva codificació clàssica va esdevenir l’instrument d’expressió d’una més que miŀlenària tradició islàmica d’ampli espectre: exegesi, teologia, sufisme, jurisprudència... Llengua simbòlicament sagrada de l’islam i vehicle fins als nostres dies d’una vastíssima producció cultural, els seus continuadors contemporanis (l’àrab literari, modern o estàndard, d’una banda; els dialectes neoàrabs, d’una altra) són l’element vertebrador de l’arabitat, una comunitat que s’identifica, més enllà de les diferències ètniques i religioses, amb aquesta llengua des de Mauritània fins a l’Iran occidental. Un coneixement, ni que sigui rudimentari, de l’àrab (especialment de la seva norma clàssica) resulta del tot aconsellable per a qui vulgui acostar-se al món islàmic des d’una perspectiva espiritual o teològica, i és igualment recomanable per a aquelles persones interessades en temes tan diversos com la història medieval, la literatura comparada o l’actualitat política internacional.

Metodologia

La metodologia del curs es fonamenta en l’aprenentatge autònom de l’alumnat, guiat i acompanyat pel docent. L’objectiu és proveir l’alumnat amb els instruments teòrics i amb els materials que li permetin desenvolupar la capacitat d’enfrontar-se amb garanties a l’estudi de la llengua àrab. Els fragments i els exemples del curs seran extrets en bona mesura del text alcorànic, però inclouran també passatges representatius de diversos gèneres literaris i de diferents tradicions religioses.

Els continguts del curs s’estructuren en unitats didàctiques acumulatives i de dificultat creixent, preparades pel docent i posades periòdicament a disposició de l’alumnat. En aquestes unitats s’exposaran les regles gramaticals fonamentals (grafia i fonologia, morfologia, sintaxi), que seran iŀlustrades mitjançant paradigmes seleccionats i breus textos genuïns.

La part magistral de cada unitat vindrà complementada per pràctiques de lectoescriptura i per diversos exercicis d’aplicació pràctica i qüestionaris amb què l’alumnat podrà comprovar si ha assimilat els continguts teòrics i, en cas de dubtes, tindrà ocasió de consultar i plantejar els seus interrogants al docent. Cada unitat inclourà, a més, complements no gramaticals (lectures i materials audiovisuals) que contribueixin a contextualitzar la llengua objecte d’estudi i a familiaritzar-se amb la diversitat cultural que s’hi vehicula.

El temps que l’alumnat ha de dedicar a aquest curs es distribueix de la manera següent:

Estudi individual de les unitats didàctiques: 50%

Exercicis pràctics i autoavaluació: 20%

Activitats complementàries: 10%

Tutories: 10%

Fòrums virtuals: 5%

Jornades presencials: 5%

Avaluació

Atès que l’aprenentatge d’una llengua una tasca gradual i acumulativa, l’avaluació serà continuada. Per tal de poder fer el seguiment puntual del seu progrés, l’alumnat lliurarà periòdicament les pràctiques associades a cada unitat didàctica, les quals inclouran exercicis de lectoescriptura tot al llarg del semestre, així com exercicis de comprensió textual, anàlisi i traducció raonada.

Una prova final permetrà constatar que l’alumnat hagi assimilat de manera suficient els continguts del curs i que estigui en condicions de continuar aprofundint en l’estudi de la llengua.

Bibliografia

Material d'estudi

L’alumnat disposarà des del començament del curs d’una bibliografia exhaustiva alhora oberta: nous títols i referències s’hi afegiran responent als interessos i necessitats particulars de la classe.
Escriptura, caŀligrafia i gramàtica
AHMAD, S.B. (1999) Introduction to Qur’anic Script. Londres – Nova York: Routledge.
JA’FAR, M. (2002) Arabic Calligraphy. Naskh Script for Beginners. Londres: British Museum Press.
ABU-CHACRA, F. (2017) Arabic. An Essential Grammar. Londres – Nova York: Routledge (segona edició; la primera, 2007).
CORRIENTE, F. (1980/2006) Gramática árabe. Barcelona: Herder (cinc edicions).
WRIGHT, William (1896–1898) A Grammar of the Arabic Language. 2 volums. Cambridge: Cambridge University Press (tercera edició, revisada per W. Robertson i M. J. De Goeje).
RYDING, K. C. (2012) A Reference Grammar of Modern Standard Arabic. Cambridge: Cambridge University Press.
YOUNES, M.A. (2012) The Routledge Introduction to Qur’ānic Arabic. Londres – Nova York: Routledge.
Diccionaris
BADAWI, El-Said M., ABDEL HALEEM, M.A. (2008) Arabic-English Dictionary of Qur’anic Usage. Leiden – Boston: Brill.
CASTELLS, M. (2007) Diccionari àrab-català. Àrab estàndard modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CORRIENTE, F., FERRANDO, I. (2005) Diccionario avanzado árabe. Tomo I árabe-español. Barcelona: Herder.
CORTÉS, J. (1996). Diccionario de árabe culto moderno. Árabe-español. Madrid: Gredos.
BIBERSTEIN-KAZIMIRSKI, A. de (1875) Dictionnaire arabe-français contenant toutes les racines de la langue arabe, leurs dérivés, tant dans l’idiome vulgaire que dans l’idiome littéraire ainsi que les dialectes d’Alger et de Maroc. El Caire: Boulac.
WEHR, H. [editat per J. Milton Cowan] (1961) A Dictionary of Modern Written Arabic. Arabic-English (diverses reedicions i reimpressions per diverses editorials).
Alguns dels recursos virtuals recomanats (se’n proveirà un repertori exhaustiu durant el curs):
http://www.tyndalearchive.com/TABS/Lane// — diccionari de la llengua clàssica (àrab-anglès).
https://www.almaany.com/ — conjunt de diccionaris monolingües (àrab-àrab) i bilingües (àrab-anglès, àrab-francès, àrab-rus...) en format html.
https://legacy.quran.com/ — text alcorànic en format virtual, amb multitud d’eines auxiliars, així com una gran quantitat de recitacions diferents.
https://sunnah.com/ — principal aplec de textos de Sunna de l’àmbit sunní.