Llengües

Passejant per l’Antic Egipte: les llars d’eternitat

Justificació
Si pensem en l’Antic Egipte, ràpidament ens venen al cap les grans piràmides deGuiza o la tomba de Tutankhamon, espais ambdós que fan referència a les creencesen el Més Enllà dels antics habitants del Nil.En aquest monogràfic ens endinsarem en el coneixement de les seves tombes, omillor dit, de les seves llars d’eternitat que ens portaran a fer un viatge a través de lahistòria, la diversitat d’estructures constructives i com aquestes tipologies vanacompanyades de canvis en les creences religioses. L’evolució de les creences es vaanar plasmant plàsticament deixant la seva empremta arquitectònica.

Requisits

No són necessaris coneixements previs sobre l’Antic Egipte.

Llengües

Semestre:
Inici:
Final:
ECTS:
Ver Precios
Professorat:
Llic. Pilar Casals

Matricular-me

Competències i Objectius

Competències

Transversals:
1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
2. Capacitat d'interrogar-se pel propi passat.
3. Habilitats de recerca.
4. Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat com a element enriquidor per a la
pròpia existència.
Específiques:
1. Coneixement de les creences del més enllà.
2. Coneixement de les característiques principals que caracteritzen les llars
d’eternitat.
3. Comprensió de la concepció religiosa que impregna l’arquitectura funerària.
4. Capacitat de connectar els coneixements adquirits amb altres àrees de
coneixement.

Objectius

Objectius generals de l'assignatura
Coneixements:
1. Adquirir les nocions bàsiques que marquen les llars d’eternitat.
2. Conèixer les característiques principals d’aquestes construccions.
3. Aproximació a les tombes des de la perspectiva històrica, religiosa i arqueològica.
Habilitats:
1. Familiaritzar-se amb les característiques principals de les llars d’eternitat.
2. Analitzar com canvien les estructures i les creences amb el pas del temps.
3. Capacitat de reconèixer els diferents tipus de tomba i la seva època.

Continguts

Si pensem en l’Antic Egipte, ràpidament ens venen al cap les grans piràmides de Guiza o la tomba de Tutankhamon, espais ambdós que fan referència a les creences en el Més Enllà dels antics habitants del Nil. En aquest monogràfic ens endinsarem en el coneixement de les seves tombes, o millor dit, de les seves llars d’eternitat que ens portaran a fer un viatge a través de la història, la diversitat d’estructures constructives i com aquestes tipologies van acompanyades de canvis en les creences religioses. L’evolució de les creences es va anar plasmant plàsticament deixant la seva empremta arquitectònica.

Metodologia

La metodologia utilitzada és l'ensenyament-aprenentatge autònom, amb una
avaluació de caràcter acumulatiu. Per a millorar el procés d'estudi, les activitats
proposades es combinen com:
-“Lliçó magistral” (lectura atenta sobre els diferents apartats), complementada amb
vídeos i lectures d’altres materials.
-“Sessió presencial-virtual”.
- Plantejament de problemes i ús del fòrum: molt útil per a esclarir els possibles
dubtes i preguntes que puguin sorgir.
-Qüestionaris, participació fòrums i exercici final.
L'assignatura comprèn 30 hores que distribuïdes:
Interacció i comunicació a l'aula (25%).
Hores d'estudi i treball de l'alumne/a (75%).

Avaluació

L’avaluació tindrà en compte la participació obligatòria als fòrums i la realització de les
diferents activitats. Al no exigir-se requisits previs, no hi haurà cap avaluació inicial.
El curs comptarà amb la participació als fòrums per al seguiment dels diferents temes
i la participació obligatòria o la realització de qüestionaris de revisió de l’après i la
realització d’un exercici final.
La nota del curs provindrà de la realització de totes les activitats realitzades durant el
curs:
-Participació en els fòrums i sessió presencial virtual (20% de la nota final).
-Realització qüestionaris (20% de la nota final).
-Realització d’un exercici final (60% de la nota final).

Bibliografia

Material d'estudi
Fonts d'informació bàsica
El material per al seguiment de l’assignatura es proporcionarà a mesura que el curs
avanci, juntament amb bibliografia específica i referències a webs.
Bibliografia ampliativa:
ARNOLD, D., The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture, Londres: Tauris 2003.
KEMP, B. J., El antiguo Egipto, anatomia de una civilización, Barcelona: Crítica 2004.
LEHNER, M., The Complete Pyramids, Londres: Thames & Hudson 1997.
PARRA ORTIZ, J. M., Historia de las piràmides de Egipto, Madrid: Editorial Complutense
2008.
REDFORD, D., Hablan los dioses, Barcelona: Crítica 2003.
REEVES, N. & WILKINSON, R. H., Valley of the Kings, Londres: Thames & Hudson 1996.
SILIOTTI, A., El Valle de los Reyes y las necrópolis y templos tebanos, Vercelli: White
Star Publishers 2004.
SILIOTTI, A., Guía de Arqueología. Pirámides de Egipto, Madrid: LIBSA 2005.
SHAW, I. (ed.), Ancient Egypt, Oxford: Oxford University Press 2000.
Este sitio web utiliza cookies tanto propias como de terceros para mejorar la experiencia de navegación y recopilar información estadística relacionada con ella. Al hacer click en Acepto, estás dando tu consentimiento para el uso de esta tecnología pudiendo deshabilitar esta opción desde tu navegador.
Acepto Más Información